Potser fa tres mesos que busques una casa que no existeix
Obres el portal immobiliari.
Introdueixes el teu pressupost.
Selecciona tres dormitoris.
Terrassa.
Ascensor.
Aparcament.
Una zona concreta.
I apareixen set habitatges.
En descartes cinc en trenta segons.
Un necessita una reforma important.
L’altre té una terrassa on pràcticament només hi cap una cadira.
Tanques l’aplicació.
Demà tornaràs a fer exactament el mateix.
Potser el problema no és el teu pressupost.
Potser tampoc són les teves expectatives.
Potser el problema és el mapa.
Perquè hi ha compradors que passen mesos intentant trobar un habitatge determinat dins d’una zona molt concreta quan, desplaçant la cerca uns quants quilòmetres, l’escenari canvia completament.
El comprador acostuma a triar primer el municipi i després l’habitatge
I potser hauríem de fer-ho al revés.
Estem acostumats a pensar:
“Vull viure aquí. Vegem què puc comprar.”
Però també existeix una altra pregunta:
“Amb el que puc gastar, on puc aconseguir l’habitatge que realment vull?”
No és exactament el mateix.
Imagina que busques:
tres dormitoris;
espai exterior;
aparcament;
bona connexió ferroviària;
serveis relativament a prop;
i possibilitat d’arribar al mar caminant o en pocs minuts.
Si només acceptes una ubicació concreta, potser hauràs de renunciar a dues o tres d’aquestes coses.
Si amplieu la cerca, potser no caldrà fer-ho.
Deu quilòmetres poden canviar molt més que l’adreça postal
Quan una persona busca habitatge, les distàncies sobre el mapa poden semblar enormes.
En la vida quotidiana no sempre ho són.
Entre poblacions properes com Cubelles, Cunit, Segur de Calafell o Calafell hi ha diferències pel que fa a l’habitatge disponible, l’entorn, la densitat urbana, la connexió amb serveis i la tipologia d’immobles.
I aquestes diferències es poden traduir en coses molt concretes:
més metres.
Una terrassa de veritat.
Un dormitori addicional.
Aparcament.
Piscina.
Una casa en lloc d’un pis.
O simplement un habitatge en millor estat.
Per això, abans de descartar una població perquè “és una mica més lluny”, convé preguntar-se:
més lluny de què?
Perquè potser vas a Barcelona dos cops per setmana, però vius a casa teva set dies
Aquest càlcul es fa poques vegades.
Algunes persones prenen pràcticament tota la seva decisió residencial pensant en el desplaçament a la feina.
Té sentit si l’has de fer cada dia.
Però el teletreball, els horaris híbrids o determinats estils de vida han canviat el pes d’aquesta decisió per a molts compradors.
Suposem que ampliar lleugerament la distància implica afegir una mica de temps a determinats desplaçaments.
A canvi de què?
Potser deixes de tenir un menjador petit.
Potser guanyes una habitació per treballar.
Potser tens terrassa.
Potser els teus fills disposen de més espai.
Potser pots aparcar dins del teu propi habitatge.
Llavors la pregunta ja no és:
“Trigo una mica més?”
És:
“Què obtinc a canvi durant les milers d’hores que passaré a casa?”
La platja tampoc ha de ser sempre “primera línia o res”
Un altre filtre que pot reduir moltíssim una cerca és voler viure obligatòriament a dos minuts del mar.
Naturalment, per a algunes persones és prioritari.
Però viure a cinc, deu o quinze minuts pot obrir moltes més possibilitats.
I potser descobreixes una cosa curiosa:
continuaràs anant a la platja.
Només que ara també tens garatge.
O una habitació més.
O una terrassa força millor.
O menys soroll a l’estiu.
Comprar un habitatge consisteix constantment a intercanviar uns avantatges per uns altres.
El que és important és decidir conscientment què estàs disposat a intercanviar.
Fes una llista diferent: imprescindible, desitjable i prescindible
Abans d’ampliar el mapa, prova aquest exercici.
Divideix el que busques en tres grups.
Imprescindible
Allò sense el qual l’habitatge realment no et serveix.
Per exemple:
3 dormitoris.
Ascensor.
Accés raonable al tren.
Pressupost màxim.
Desitjable
Ho vols, però podries acceptar una alternativa.
Terrassa gran.
Piscina.
Vistes.
Segona plaça d’aparcament.
Prescindible
Coses que estan condicionant la cerca però que, pensant-ho bé, potser no ho haurien de fer.
Viure exactament en un carrer.
Estar a 300 metres de la platja en lloc de 900.
Que la cuina sigui oberta.
Que l’edifici tingui menys de deu anys.
Aquest exercici acostuma a revelar una cosa interessant:
de vegades sacrifiquem una característica imprescindible per mantenir-ne una altra que en realitat només era desitjable.
No comparis municipis. Compara vides
Dir simplement:
“Calafell és millor que Cunit.”
o:
“Segur és millor que Cubelles.”
no té gaire sentit.
Millor per a qui?
Una família amb fills petits pot valorar determinades coses.
Una parella que teletreballa, unes altres.
Una persona que busca segona residència pot prioritzar platja i terrassa.
Algú que es desplaça sovint a Barcelona probablement donarà més importància al transport.
Un comprador que vol una casa amb parcel·la pot haver de mirar zones completament diferents de qui busca un apartament per passar-hi l’estiu.
Per això no existeix necessàriament el millor municipi.
Existeix el municipi que encaixa millor amb la vida que vols portar.
Prova una cosa abans de canviar el pressupost: canvia el radi de cerca
És una de les proves més senzilles que pot fer un comprador.
Mantén exactament el mateix pressupost.
Mantén aproximadament les mateixes característiques.
I amplia progressivament el mapa:
5 quilòmetres.
10 quilòmetres.
15 quilòmetres.
Després compara.
No miris únicament quants anuncis apareixen.
Mira quin tipus d’habitatge apareix.
Potser descobreixes que el salt no consisteix a passar d’un habitatge de 70 m² a un altre de 75.
Pot ser passar de:
pis sense exterior
a
pis amb terrassa.
De:
dos dormitoris
a
tres.
De:
reforma pendent
a
entrar-hi a viure.
O fins i tot de:
pis
a
casa.
Llavors tindràs una decisió real a prendre.
Però compte: un habitatge millor no sempre significa una vida millor
Ampliar la cerca tampoc significa comprar simplement allà on hi hagi més metres barats.
Abans cal conèixer la zona.
Visita-la.
Camina-hi.
Fes el recorregut fins a l’estació.
Comprova on faries la compra.
On és l’escola si la necessites.
Quant trigaries realment a arribar a la feina.
Què passa un dissabte d’agost.
I un dimarts de novembre.
Perquè un habitatge pot ser fantàstic i estar en un lloc que no encaixi amb tu.
L’objectiu no és canviar metres quadrats per quilòmetres.
És trobar l’equilibri correcte entre habitatge, ubicació i vida quotidiana.
De vegades trobar casa comença eliminant una frontera imaginària
Hi ha compradors que arriben convençuts que només compraran en una població determinada.
Després descobreixen un habitatge a pocs quilòmetres.
El visiten gairebé per curiositat.
I alguna cosa canvia.
Perquè quan hi entren ja no estan comparant noms de municipis.
Estan comparant:
aquest menjador amb l’altre.
Aquesta terrassa amb aquella.
Aquest preu amb el que podien comprar allà.
Aquesta vida amb l’altra.
I de sobte la frontera municipal deixa de tenir tanta importància.
Abans de dir “no trobo res”, prova de canviar la pregunta
Potser l’habitatge que vols existeix.
Només que no és exactament on vas començar a buscar-lo.
A Finques Serrano treballem en zones com Cubelles, Cunit, Segur de Calafell, Calafell i municipis de l’entorn, i un dels avantatges de conèixer diferents mercats propers és poder comparar alternatives que, sobre el mapa, semblen diferents però que en la vida quotidiana poden estar molt més a prop del que pensem.
Així que abans d’augmentar el pressupost, reduir habitacions o renunciar a la terrassa, prova una altra cosa.
Mou el mapa.
Potser la casa que fa mesos que busques era a deu minuts de distància.